La governança i les noves vies de comunicació

Ahir vam tenir el plaer de tenir entre nosaltres a un gran professional de la comunicació política dels nostres temps. Una persona amb àmplia experiència professional que va saber transmetre d’una manera molt pedagògica i amical el feixuc concepte de la governabilitat de forma clara i entenedora.

Antoni Gutiérrez-Rubí va començar la seva ponència explicant-nos que el poder està canviant de naturalesa, s’està transformant. Si abans el tenien els/les governants, ara, el comença a tenir els/les governats/des. Aquesta metamorfosi va començar, segons Gutiérrez-Rubí, a principis de l’any 2000 quan es va començar a perdre el poder jeràrquic a causa de la desconnexió i la desconeixença de la societat 2.0.

Ara la política és vigilada perquè ha augmentat el poder de fiscalització de la ciutadania. Tal com diu al seu llibre La política vigilada. La comunicación política en la era de Wikileaks: “La política será vigilada, observada, escrutada… porque ya se puede como nunca antes en la historia se ha podido. La tegnología social y la realidad digital de nuetra sociedad, con su naturaleza altamente porosa y permeable, están obrando cambios produndos“.

Però, com ens explica, no ens hem de deixar portar per aquest somni, doncs la ciutadania ha d’aprendre a utilitzar el seu poder i controlar la seva impaciència col·lectiva per evitar, així, una frustració addicional que pot portar a l’antipolítica o a l’apolítica.

Amb la política mòbil creix la pressió sobre aquelles persones o organitzacions que utilitzen la política mòbil per a fer política. La política mòbil trenca la relació espai/temps tant característica de la política formal. La tecnologia avança a una velocitat proporcional a la velocitat de retracció de la política formal.

I conclou recordant-nos que els partits polítics no estan entenen la magnitud del canvi social que comporta l’avinentesa de la societat 2.0, atrapats, moltes vegades, dins les estructures internes de partit.