Cas Pallerols

Després de 14 anys des de l’inici de la investigació per la presumpta trama de malversació de fons de la Generalitat de Catalunya dedicats a la formació d’aturats i el desviament de part d’aquests diners al partit que presideix Josep Antoni Duran i LleidaUnió de Democràtica de Catalunya, el cas s’ha resolt amb un acord entre la fiscalia i el UDC per evitar, així, les penes d’entre 7 i 11 anys de presó que demanava el fiscal, Fernando Rodríguez Rey als sis acusats (cinc d’ells ex militants d’Unió Democràtica).

Els fets es remunten a l’any 1994 i finalitzen al 1999, quan el Departament de Treball va atorgar una subvenció per valor de 8,8 milions d’euros a les acadèmies de l’empresari Fidel Pallerols per a la realització de cursos de formació ocupacional per a persones en situació d’atur. Segons la tesis de la fiscalia, part d’aquests diners (un 10%) que rebien les acadèmies, concretament 595.972 euros, van anar a parar a les finances del partit d’Unió Democràtica de Catalunya, en aquell moment partit de Govern en coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya. Els diners desviats van servir per comprar material d’oficina i d’informàtica o per pagar les nòmines de militants que, sense treballar, figuraven adscrits en nòmina en les empreses beneficiàries.

El Cas Pallerols ha patit un col·lecció d’incidències processals el que ha permès a la defensa poder sol·licitar una reducció de la condemna invocant dilacions indegudes. Les diligències d’aquest cas han passat pel Tribunal Suprem, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel Jutjat número 9 de Barcelona (que arxivà en cas) i, ara, finalment, per l’Audiència de Barcelona, que a petició de la fiscalia va reobrir el cas.

Per aquests fets, la indemnització que UCD ha de pagar s’ha vist rebaixada fins als 380.000 euros, quan la sol·licitud inicial era de 800.000 euros. Una rebaixa que alguns han qualificat de crèdit bancari a cost zero.

Dels fets pels Cas Pallerols es desprenen algunes perverses deduccions:

1. Alguns som més iguals que d’altres davant la llei. Per un motiu o per un altre, la fiscalia ha acceptat un pacte amb l’acusació per evitar així l’ingrés a la presó. Un pacte que demostra la covardia de la justícia quan abdica a favor dels seus cacics.

2. Els privilegis que té una part de la població (l’1%?) per accedir als mitjans jurídics i remoure així els obstacles que dificultin una sentència negativa per a l’acusació. La legislació és igual per a tothom però no tothom té les mateixes oportunitats per accedir a una bona defensa jurídica. Quan més cara és la defensa més possibilitats hi ha de sortir indemne de l’acusació produïda.

3. La manca de sensibilitat política que té UDC. Hom pot observar una certa prepotència en l’actitud dels dirigents del partit en la no assumpció de responsabilitats polítiques per aquest succés. Una imatge que contrasta amb la imatge d’humilitat i ètica entre allò que es fa i allò que es diu pròpia d’algú que es dedica al servei públic.

4. La conseqüència de tot plegat: l’apolítica i l’antipolítica. Gràcies a casos com aquests ens anem carregant de raons per deixar de creure en la política (l’única que ens pot treure de l’abisme d’on som ara), en les persones que s’hi dediquen (la gran majoria amb voluntat de servei), en els partits o coalicions que representen la voluntat del poble i, el que encara és molt pitjor, ens anem carregant de raons per deixar de creure en el sistema (democràtic) que tant sacrifici ens havia costat aconseguir i tants bons fruits ens ha donat fins ara.

5. La línia divisòria que separa els governants dels governats s’eixampla gegantinament i a una velocitat exponencial. Segons l’enquesta del CIS els principals problemes que més preocupen a la ciutadania són els i les representants polítics, els partits i el sistema de governança. Un descrèdit a la política que – ho lamento dir – ha perdut el seny.

Podríem – podria – fer aquest post molt més llarg, però no vull abusar pas de la confiança que em diposites, estimat/da lector/a. Políticament ploro quan he d’escriure quelcom semblant a això. Ho lamento moltíssim, car les reflexions són necessàries i no podem fer com si aquí no hagués passat res.

I, encara ens queda la resolució del Cas Palau

Carles Aumedes i Buch
Investigador i coordinador de transparents.org