Bon Govern i obertura de dades: un engany impermeable?

Nagore va començar la seva exposició convidant al públic a treure’s la roba. A desprendre’s del que duien a sobre. Un exercici que va sorprendre alhora que va agradar. Segons ens deia, és un clar símptoma de transparència pública.

Per a ella, la combinació de dades públiques i la comunicació pot ser una eina clau per a l’èxit d’una administració, com també l’emprenedoria d’accions internes com externes que faciliten la governabilitat d’un país.

Ens recordava que l’administració no governa pel ciutadà sinó que ho fa (i ho hauria de fer) pel ciutadà. Gràcies a la combinació de tots dos actors en l’escena es pot duu a terme una governança oberta i horitzontal sense confondre la comunicació amb la transparència.

En definitiva, cal retornar el paper de la ciutadania a la ciutadania. Un paper que molts cops ha sigut segrestat per “l’interès comú”.