Cicle “Transparència i Bon Govern

La programació d’aquest cicle neix amb l’objectiu de donar resposta a la crida ciutadana a favor de la consolidació d’una governança oberta, horitzontal i participativa. Cal concebre la integritat i la transparència com dos pilars fonamentals d’aquest nou marc que s’albira en les relacions entre la ciutadania i els governants. Feta la definició de bon govern hem de seguir aquesta petja fins a assolir l’objectiu establert.

Avui, quan som testimonis de la introducció d’instruments i practiques que fomenten la transparència, la prevalença de la cultura de l’ètica i de procediments per l’avaluació continua de les activitats públiques, hem de posar especial èmfasi en la promoció d’una governança que eviti les pràctiques de corrupció, de clientelismes i d’obscurantisme tant freqüents al si de la nostra administració. La ciutadania demana empoderament, reclama allò que és seu.

Demana allò que és la base i la condició del correcte funcionament de la pròpia democràcia. Reconèixer el dret a saber, el dret de sol·licitar i a rebre informació veraç per part de l’administració com a dret universal, equiparant-lo al mateix nivell que el dret a la vida o el dret del medi ambient, sens dubte, és condició sine quan non per al bon funcionament de l’estat democràtic i de dret. La persona, en condició de ciutadana, ha de tenir el dret a ésser informada i consultada en els afers públics i, l’administració pública, ha de tenir el deure d’informar i consultar a l’hora de prendre aquestes decisions.

No és fàcil emprendre aquest camí, el camí de la transparència, després de tants anys de seguir pel camí de l’opacitat. Sens dubte és un gran repte que han d’afrontar les persones que estan al capdavant de la direcció d’un país. Ara, l’administració té la necessitat d’explicar, de difondre, de fer públic el paper que ella representa i el d’aquells que estan al seu davant. La web social, o web 2.0, planteja nous reptes i nous sistemes de comunicació entre els governants i els governats.

El govern obert, és, sens dubte, un canvi de mentalitat, de costum, de política. Un canvi en la manera de gestionar, de fer. Un canvi de paradigma que va des del govern tancat, jeràrquic i vertical a un altre d’obert, col·laboratiu i horitzontal. Un canvi que a molts pot sobtar però que tots hem d’apreciar, deixant de banda les pors i les angoixes que la publicació de les dades pugui suposar.

Doncs les dades que l’administració genera han de posar-se a disposició de la ciutadania, car ella és la propietària d’aquelles. Ella ha de saber com extreure i com analitzar aquestes dades, com comprendre-les i com fer-les entenedores. El foment de la transparència no només és un repte per als governs, també ho és per a la ciutadania, que ha d’aprendre a entendre’s en aquest nou espai. Ens trobem davant d’un escenari de reeducació ciutadana, col·lectiva i cívica. Aquell núvol ple de dades ho ha de ser també de coneixement, doncs una cosa és la informació, les dades, i l’altra el coneixement, el saber. Cal trobar, doncs, la relació existent entre la informació i la participació ciutadana en els afers públics.

I no cal enganyar-nos o deixar-nos enganyar. Fer públic les dades no és sinònim d’un govern obert. Posar a disposició de la ciutadania les dades que l’administració genera és només fer públiques les dades de que disposa l’administració. Darrera d’això hi han les persones, les actituds, l’ètica de el/la professional que pot no canviar per molt que canviï el seu escenari de treball.

És un repte de governabilitat, de repensar els criteris de legitimitat democràtica que han de tenir-se present en els entorns de densa interdependència, com ara la Unió Europea o les Nacions Unides. Cal saber què fer allà on no és possible eliminar tota intransparència, quan la distància que separa els uns dels altres és massa gran i quan els afers a tractar són de massa complexitat tècnica.

I és aquí on la diplomàcia té un paper cabdal en aquest nou món que s’albira. Ella és qui duu a terme les relacions entre governs, ella és qui es mou dins la interdependència. La nova diplomàcia és pública i alhora és privada, tan de masses com d’elits. Té una importància cabdal en la generació d’una percepció atractiva de la seva política exterior, de la seva cultura davant, no tan sols dels governs, sinó també davant de la societat mundial.

La marca transparència en l’àmbit internacional, és tant o més important que la marca transparència en l’àmbit nacional. L’extra murs s’ha convertit en una imatge del intra murs. Un fidel reflex de la societat que representa. Les pràctiques de corrupció a petita o mitjana escala pertorben la imatge d’un bon govern que s’esforça per millorar la societat que representa. Aquests casos degraden la imatge i de retruc l’economia d’un país, doncs l’ètica de la societat internacional limita les relacions que poden esdevenir fructíferes.

Podeu consultar el programa del cicle fent clic aquí.

Per a consultar el llistat de ponents, pitgeu aquí.